L'alegria cristiana

L'alegria cristiana no és el resultat d'un temperament optimista, ni de tenir una vida sense problemes o una eufòria passatgera. És, abans de res, un do del Sant Esperit i una certesa teològica: la joia de saber-nos salvats, redimits i estimats incondicionalment per Déu. En la vida adulta, aquesta alegria es converteix en una virtut humana i en un motor apostòlic de primer ordre: una pau profunda que resisteix les tempestes i que esdevé el caliu més atractiu de la nostra fe de cara als altres.

Algunes Idees Clau

• L'arrel teològica: la certesa de la filiació: L'alegria del cristià no depèn de les circumstàncies externes. El seu fonament és immutable: som fills de Déu. Si Déu és el nostre Pare i Crist ha vençut la mort i el pecat, no hi ha lloc per al pessimisme ni la desesperació crònica. Tenim la victòria assegurada en l'Amor.
• L'alegria té les arrels en forma de creu: Sembla una paradoxa humana, però l'alegria cristiana brota de la donació i del sacrifici, no de la comoditat egoista. El Papa Francesc recorda sovint que un cristià amb cara de funeral no és un testimoni creïble. Fins i tot en el dolor, la malaltia o el dol, l'alegria es transmuta en una pau serena i esperançada.
• El somriure com a caritat humana i quotidiana: En l'àmbit de les relacions, el bon humor i el somriure són la targeta de visita de la santedat al mig del món. Somriure quan estem cansats, rebre bé qui ens interromp o evitar encomanar les nostres preocupacions als qui ens envolten és un acte finíssim de caritat que fa la vida agradable als altres.
• L'enemic número u: l'autoabsorció: L'alegria es perd quan ens mirem massa el melic. L'egoisme, l'ambició desmesurada, el recompte de greuges de la vida o l'enveja amarguen el cor de l'adult. L'alegria és eminentment expansiva; requereix sortir de si mateix, descentrar-se del propi ego i abocar-se a fer feliços els altres, especialment passant per alt els petits actes molestos que rebem de les persones que més estimem.
• Un deure apostòlic: encomanar l'esperança: L'alegria és el millor ham per a l'apostolat. El món actual està assedegat de pau i de sentit, i sovint busca oasis falsos. Veure un cristià ordinari que afronta el treball, la família i les contrarietats amb una alegria autèntica i lluminosa fa que els altres es preguntin de manera inevitable: «D'on treu aquesta força?».

Proposta pràctica: "La Crònica del Magnificat"

Perquè l'alegria de la fe governi el teu dia a dia per sobre de les petites contrarietats ordinàries, et proposo realitzar l'exercici de La tria del bon humor durant aquesta setmana.